DECLARACIÓ DE LA RENDA 17: Com es declaren les indemnitzacions rebudes d’accidents?

Els ingressos rebuts per indemnitzacions també han de ser declarats. Però no tots valen, els únics que tenen el seu reflex a la declaració de la renda són aquells derivats de danys personals, en la quantia legal o judicialment reconeguda, siguin físics, psíquics, morals, contra l’honor o per discriminació sexual, però no per danys patrimonials. S’ha d’entendre com a quantia judicialment reconeguda la que quantifiqui un jutge, encara que no és necessari esgotar el procediment, sent suficient l’acte de conciliació judicial, violació, renúncia, desistiment o transacció judicial.
Estan exemptes de declarar les indemnitzacions percebudes per danys derivats de contractes d’assegurances d’accidents, excepte aquelles, les primes de les quals haguessin pogut reduir la base imposable o ser considerades despesa deduïble. Per a no tributar és necessari que la quantia estigui fixada legalment, o bé determinada judicialment.
En aquest apartat també s’inclouen casos pels quals el contribuent no va percebre una indemnització per danys corporals soferts en un accident de trànsit per negligència del seu advocat. Per aquest motiu, li reclama a l’advocat l’import corresponent a la indemnització que no va arribar a percebre. La quantia percebuda no pot beneficiar-se de l’exempció (DGT V2967-17).
En el cas que una resolució judicial determinés una quantia per danys personals i una altra per danys materials, només la primera gaudiria de l’exempció mentre que la segona s’imputaria a la part general com a guany patrimonial (DGT V0128-17).
Tampoc tributen les indemnitzacions rebudes de l’Administració pública per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. Seria el cas, per exemple, de la indemnització percebuda per una lesió produïda per una intervenció quirúrgica com a conseqüència del funcionament del servei de salut d’una administració autonòmica.